Seguim habitant els restaurants de menú, d’escalopa amb tendrums i flam. I a les màquines d’snacs ara hi ha llibres amb portades a word-art. Seguim arraconant la ceba al plat i, a vegades, no tant sovint, la pastanaga. Seguim passant davant les cases inacabades color ciment. Seguim amb els ulls les línies de metro. Elles es corresponen, tants altres no. Costa (viure) sota aquesta impossibilitat d’interpretar. Com quan s’atura la neu. I seiem uns al costat dels altres, als autobusos.
