Sube a las rodillas el frío.
T.S.Eliot
Si tornem als dies grisos, jo em compro una moto silenciosa i m’estimbo. M’estimbo contra l’anar sense lentilles, les mosques, les polilles, els post-its color kiwi, els bolis petats entre els dits massa blancs, l’estona morta d’un alumne malalt que no avisa i el dilluns que incansablement retorna i retorna i retorna i retorna i retorna. Quédate en casa, lunes. Déjame en domingo. Sóc així de perspicaç, divendres al matí ja veig com mor un altre cap de setmana gandul.

Sona: Stravinsky condensat.


Surt el sol.
També literalment.
Vols dir?
Jo crec que està a punt de ploure fang.
oh tia, els nens són tontos.
quins nens?!
què ha pasao?