Un home sense avantbraços ni mans. Com pensa agafar el plat de les propines i endur-se-les a casa? Gent saquejant el top manta. Treballadors sense contracte comprant bolsos sense marca a gent sense papers sense país. Jo què sé si sense rostre. Gent amb cicatrius al metro. Màquines sense canvi. Marxo dissimulant de les àries de sopranos lleugeres enanes amb les celles pintades i gestualitats pallasses. De la posta d’escena estàtica. I a fora tota aquesta gent mutilada. Corro a casa. M’agrada aquesta torre blava vermella i blava. M’agrada com s’acosta. Me la miro. Com si en qualsevol moment pogués despegar.
