Volvamos a nuestro ensueño, por favor.
E. Satie
Tanco els ulls i em veig els peus a través d’un filtre blau-piscina. Està prohibit menjar a la zona comunitària, però tots els veïns fan la migdiada lenta i babejada després de la paella. A tots els tremolen tres o quatre grans de sorra entre els camins-cartílag de la orella. Obrim les estrellitas i mostrem al món com s’enganxen a la llengua durant un minut i mig i sense caure.
Les ulleres blau_i_vermelles només eren per veure pelis tridimensionals.
Deixa’ls que disfrutin, mentre no ronquin fort.
Els boca-bits, garfitos o doritos també s’enganxen. Molt, molt mullats de saliva, es redueixen un 70%, sino més.
Tot és aire, com els super-polos aquells de sucre color vermell de les fires, que no hi havia forma humana d’acabàrse’ls…
No és que porti ulleres de 3D, és que tinc mig cos dins la piscina. Allò que passa que es distorcionen els turmells.
Tinc mono d’estrellitas. són les més molones a l’hora d’enganxar-se.
Els polos aquells quan s’enganxen t’arrenquen la llengua, quin maaaal.