M’he menjat tres petitsuís de postre i ara em pesa massa la panxa per ballar no tengo miedo al futuro, no lo tengo, yo nooo tengo miedo, no me importa, lo que digan. I m’he obert l’ungla del dit gros massa curta amb les octaves incòmodes del Grieg de diumenge, i això que he ideat una trampa bastant bona per escaquejar-me d’unes quantes barbaritats lisztianes sense que es noti. No estic en forma. És molesta la combinació ungla oberta, panxa plena i dreamweaver congelat esperant a que aprengui a insertar tabla amb algun tipus de coherència en els marges. Són molestes les llagues a la llengua.
como que os vais a casar!
si veus groc truca’m
t’estim guenya
ju: quan jo vaig fer l’estirada…….bueno…….una de tantes…….
(jaja)
pero qué estas diciendo???!
puc venir a Bali a menjar cocus?
no..no, soc estirada
vaig fer l’estirada als 12 anys
això no ho dieu així a casa teva?
aquell moment de l’adolescencia en el que comences a crèixer desmesuradament ràpid i els braços et queden llargaruts i no acabes de trobar la postura pq el noi que t’agrada és massa baxet?
A prop de Bali hi ha un volcà en erupció, a mi il·lusió no me’n fa, ara per ara