Cap on s’anava cap enlloc anant?
P. Celan
No sé si m’adorm la calor o la cortisona. No sé per què Adorno tenia aquestes manies contra tòtems descarats indiscutibles. Pobre Petruchka. Potser millor m’ensorro a la terrassa i canto alguna cançó del Miqui Puig a les aranyes que s’escapen cargolant-se entre els camins de ciment gris de les rajoles. Potser des del fons del fons dels mars profunds, les sípies cosines llunyanes meves em fan els coros. A una tercera major alta molaria.
Sona: Te quiero ahora Te quiero luego, Miqui Puig
Menuda fiesta de cumpleaños…
sí, feia un any que vaig perdre un cd japonès del Beck
això se celebra?
Al japó no.