Educar és cansat. Intentar saber què és educar és bastant pitjor. Jo no vull jugar a cap paradigma, ni sé on és la caverna, ni he matat a déu (no ha estat mai viu), ni tinc la culpa que ningú entengui res. Jo ballo sobre dissonàncies rítmiques russes i jugo amb el Roger i la Berta a distingir objectes de l’expressionisme figuratiu o a petar les bombolles del Juanito Jones amb el cursor. Parlem de Perseu i la medussa, més que de qui ha guanyat eurovisión. I si un dia se’ns escapa un merda, demanem perdó amb la mà a la boca i seguim debatent sobre què ous ens volia dir Lewis Carroll amb tant joc de paraules beckettià. Total, després vé un terratrèmol o un procés de Bologna o un Heidegger i a callar/cagar tots.
