El arte no está ahí para gustarle a nadie.
Max Ernst
No tinc casa. Ni casa ni res. Només un iMac blanc amb teclat transparent. Viuré amb ell sota un pont. Serem l’enveja dels vianants i els neutres.
Sona: Dishes, Pulp
La nada es la única gran maravilla del mundo.
René Magritte
Allà on miris, jo hi seré i et somriuré inexpressiva i portàtil. I et donaré literatura i et cantaré en dialectes. Em fan mal els dits freds plens de ferides i m’estic dreta als racons plens de pols en huracà i coses perdudes. Surto al carrer descalça, compro un forn, menjo cereals del pot i empal·lideixo. Em molesta la invasió. I si em pregunten per la vida jo responc que d’entre totes les cançons, n’hi ha d’haver de repetides.
Sube a las rodillas el frío.
T.S.Eliot
Si tornem als dies grisos, jo em compro una moto silenciosa i m’estimbo. M’estimbo contra l’anar sense lentilles, les mosques, les polilles, els post-its color kiwi, els bolis petats entre els dits massa blancs, l’estona morta d’un alumne malalt que no avisa i el dilluns que incansablement retorna i retorna i retorna i retorna i retorna. Quédate en casa, lunes. Déjame en domingo. Sóc així de perspicaç, divendres al matí ja veig com mor un altre cap de setmana gandul.
Sona: Stravinsky condensat.
Seguim habitant els restaurants de menú, d’escalopa amb tendrums i flam. I a les màquines d’snacs ara hi ha llibres amb portades a word-art. Seguim arraconant la ceba al plat i, a vegades, no tant sovint, la pastanaga. Seguim passant davant les cases inacabades color ciment. Seguim amb els ulls les línies de metro. Elles es corresponen, tants altres no. Costa (viure) sota aquesta impossibilitat d’interpretar. Com quan s’atura la neu. I seiem uns al costat dels altres, als autobusos.
A vegades, només cal una cançó en mallorquí. I oblides les galetes toves i els callos de les sandàlies.
Tinguin la fe que tinguin
els poetes, com a tals,
són tots politeïstes.
W. H. Auden
Alguna cosa
com vidres trencats a dins
cada cop que em moc.
L’ull transparent s’empassa la retina la tremolor de l’ala agitant-se a les teves pestanyes transfussions de líquid casi verd el silenci de l’abisme que hi ha entre jo i els arbres entre jo i totes aquestes coses petites que em sol·liciten com ser extranger i parlar pedres fregeixo el llom banda i banda em taco d’oli menjo vomito dormo.
M’encanta, m’encanta escriure aleatòriament dins els avions.
M’he comprat un vestit setantero color ganxito amb sabates a joc. Ho he estrenat. Ho he tacat de pastís de nata tova i pintura de pallasso de la que surt amb aigua.
La mitad o más de las mejores obras de los últimos años no han sido ni pinturas ni esculturas.
Donald Judd
“I si m’agrada el heavy què? tothom té els seus costums.”
La típica picor al colze. La típica festa d’aniversari. El típic que es queixa de tot. La típica cançó. El típic matrimoni. El típic boli amb logo d’empresa farmacèutica. El típic home del temps. El típic gra. La típica xinxeta a terra.
La típica inútil.
