i’m in a rothkovic paint

Me gusta mucho nadar, pero no me gusta nadar mucho.
Morgan

Aquest vespre he quedat amb una porta antiincendis. És hermètica i conquistadora. Jo no. Jo sóc un vidre transparent ratllat per la Isabel. Això dóna per un post. Vaig a tallarme el cabell estic lletja i farta necessito surfejar. Això també dóna per un post, coherència estilística, se’n diu. Primer el cabell després el post després: cites entre neveres, portes i altres electrodomèstics sense cable. Rentadores no.
Sus puntas revitalizadas. Son diezmil.

T’estimo porta antiincendis, encara que estiguis sempre oberta.

Que per què hi ha programes que tringuen tant a carregar-se. I que per què a qualsevol cosa li diuen vida. I que per què no confonc l’insecticida amb el desodorant en esprai. I que per què el cabell creix i les pestanyes no. Mira, ni Stravinsky va néixer amb ulleres, ni jo tinc cap possibilitat avui de sentir-me millor.

Doncs bdè, sí. Seré silenciosa, solipsista i antipàtica.