He passat de ser una mantis sense casa, a ser un helicòpter suspès en l’aire estàtic un dia xafogós en el que costa fer girar les aspes. A la pregunta: Pascual funciona? La resposta és no.
Vaig a veure quant aguanto llegint Stefan Zweig al sol.
El tòtem i jo (podeu plorar).
Jo passo de dur espardenyes d’espar. Què dius de les columnes que què?
-Què criden… guarra?
-No, Anna.
-És igual, nosaltres cridem guarra.
Vaig a fer de sardina. Tot sigui per veure l’Oliver i imaginar que es treu de la màniga un Petit homenet per mi. Aquest cop, només seré una rehivindicant-la. Molaria, però què va. Tancaré els ulls i imaginaré que t’esquitxo d’aigua de mar mentre enfonso els peus a la sorra on dormen les anguiles.
Els avions a la nit duen llums de colors. Imagino que m’absorveixen. Quan m’emprenyo, no mastego gel, escolto César Franck a la tumbona i veig passar els avions. I quan arriba la catarsi deixo que la pell se m’erici com a un pollastre. I pujo el volum encara que l’altaveu vagi cruixint. Ja sé que sóc vulgar, m’hauria d’agradar més Wagner. Durant el tercer temps se m’esborren els ulls. Quan s’acaba, hi torno, conscient que desde cap avió no poden sentir-me.
Hi ha coses intolerables com que un professor d’universitat llegeixi La Razón o que una futura pedagoga digui que un skin, en si mateix, és una bona persona i que què injust és que se’n parli com se’n parla, pofres, ells que l’únic que volen és perpetuar la puresa de la raça blanca. També és intolerable el gripau de la veïna que no calla ni que li tirem tortugues o que Camela ompli el Palau de la música i jo, infeliç, no. Jo toco més tecles que el tonto aquest de l’organillo a cuestas.
Qualsevol persona em sembla un retrat de Chuck Close. Me’n vaig a passejar per Central Park fins tenir els peus verds i amb les durícies pugui encendre un llumí.
He fet granissat de síndria amb la termomix. He omplert el jacuzzi. Hi he dormit dins. Com vols que ara no m’avorreixi. Merda d’última setmana, quan penses consumir-te? Quan penses tornar, divendres de gespa mullada i manguera en mode espersor? Sí que m’esgoto. I la humitat em cargola el serrell. Crec que acabaré anant a una perruqueria. Quin fàstig. Les revistes. I els miralls. L’olor d’aire calent. I parlar.
Todo esto baila en un cuarto.
R. Creeley
Simpatitzo amb els gots llargs de batut de plàtan. Ploro per Rússia. I celebro que és divendres dins una bombolla protegida de la insolació i els cactus.
