El nostre sistema metafísic és un horari virtual en colors. Puccini ha sorgit com d’imprevist i ara millor em suïcido una mica i em calmo. Constato que al fabulós món d’internet hi ha més biografies de presentadores de televisió que no, per exemple, d’Ives Tanguy. Tot plegat resulta molt pobre i suficientment detestable com per preferir morir-se. Per sort, el trenta de juny arribarà algun dia i podré fer de sargantana allargada sota el sol, immòbil, inútilment improductiva i muda. Clica el forward.
En aquest cas, i’m in a Mondrian paint.
les presentadores de televisió es pinten les ungles dels peus. són unglipedicopintades. per això se’n parla més. però el trenta de juny és una mica puta que arribi, qué és com si s’acabés el divendres dels mesos, i els dissabtes, és a dir, juliol, ja se sap, passa i no saps com. vigileu.
silvie:
Pero después de todo, no sabemos
si las cosas no son mejor así,
escasas a propósito… Quizá,
quizá tienen razón los días laborables.
J. G. de B.
McRomer:
algunes es pinten les ungles dels peus i alguns es tenyeixen les canes… unglipedicopintades i pelucopintats donen molt a parlar.