Baby, I die
every night
every time
Estudiant això m’avorreixo una mica. Ja he netejat el correu quatre-centes vegades. He intentat dormir, he menjat nubes. I a fora, la tumbona nova blanca impol·luta espera rabiosa que per fi algú s’hi llenci a sobre. Provocadora estúpida. Vaia pal tanta fórmula i tant retolador verd flúor. I vaia pal llegir la Vanguardia i que se’m caiguin les pàgines gegants i sense ordre. Algunes color salmó i enganxades. Vaia pal no poder sortir i fer equilibris a la barana del balcó, sense sabates, sense ulleres, sense cel que ara és com invisible. Sense retorn. Truca’m quan arribis si tens alguna broma nova. M’avorreixo tant que la suor em regalima i em torno una cutre i vulgar fan dels cantants mantecosos.
T’he trucat, sí.
Mantecos… una mica jaja
Li deia al Carloto, no a tu.
Mantecós?
Nyam.
a mi m’avorreix escoltar esclats de petards quan encara no és la revetlla i no entenc pq els veins són tan llestos de no treure el botó de re-peat al cd de reggaeton que s’han comprat avui a la benzinera més propera de kasa.
ja veus, al clot es respira tranquilitat.
ah , i estudiar, el què? pse.
petó pollastre
uhmmm.. i el locutor de partit de turno? i els crits del “aaaaaayyyyyyy” “casssssssi” “GOOOOOOOOOOL”… ufff.. desprès toquen els petardets, els petardassos… les bordades del gos…
Et mires els apunts i penses… “així no puc”… obres la nevera i no agafes res, encens la tele, fas zapping, mires el blog de turno, et fas les ungles, ordenes l’estanteria, apagues la tele, seus… et tornes a mirar els apunts.. i PUM!.. un altre petardo.
sniffs…
Jo he parlat una hora i mitja per telèfon amb un senyor andalús.
Tot això al Clot, tb
.
A mi no em truca ningú.
Al no ser del Clot….
Maivi, jo quan obro la nevera sí que agafo!
la meva nevera te eco ..
Ja sóm dos.
Tinc llimones…