Sensació de ser només la meva espina.
F. Pessoa
I em planten tan a prop les tomaqueres i s’espatllen els endolls i fa olor a cabra i s’empastifa l’interruptor de la nocilla dels dits. Mai llegeixo els títols dels poemes. Me n’oblido. I també oblido sovint de què m’escapo. Només sé dir adéu adéu. La columna vertebral de les cèl·lules partida trinxada esclafada mutilada dins els plats. Cada cop que m’allunyo.
Mai no parlava si no era per respondre.
H. Melville
El no fer res. Què dolç i com ho detesto alhora. Faig la maleta. Me’n vaig a seguir contradint-me més a prop del mar. Insistint en que soni Grieg i descansant de Dostoievski amb versos de menys d’una síl·laba. Dinant al porxo. Penjant les tovalloles al pati, humides i amb sorra.
No m’enyoris, paret.
Enyora’m, Rothko groc en làmina capitalitzat.
Tú eres
sin fin.
P. Celan
Encara falta molt. Encara falta molt. Encara falta molt. Pel buit blanc de neu a la cadira del costat.
No hay promesas en los cielos.
F. Schiller
Ahir em queien les llàgrimes amb el capítol IV del llibre cinquè: La Rebelión. Era per anar a recitar-ho quaranta vegades a la tele, en un canal d’aquests de zopencos. I després diuen que les novel·les de quiosc tenen una trama addictiva! Jo crec que són més aviat paper de wàter. Trames? Si voleu ètica i estètica i sarcasme sense sucre i tristesa i dolor i riure descontrolat… veniu a Rússia!
També tinc altres perdicions.
Sóc l’as d’aviació de la primera guerra mundial fent el récord internacional de posts en un dia. Tinc xiclet enganxat als llavis. Me’l trec esgarrapant amb les dents. Començo a notar el renaixement de les durícies, senyors. Cosa exageradament necessària de compartir.
¿Qué hora es?
¿Hay algo que importe?
J. Ashbery
A ma mare li ha vessat el caldo de peix. Ara la cuina fa olor de racó podrit de port. Jo m’he equivocat. M’he posat formatge ratllat al cafè, enlloc de sucre. Quin dia més lent.
Potser sortir un moment i estar-se una estona quiet davant els murals gegantins de Marc Chagall a l’òpera. Potser passar la tarda fent madalenes.
Creo, pero no sé en qué.
Ivan F. Karamázov
El mac crema i em cremo les mans. Fa estona que m’he acabat el cafè (fred). Fa estona que m’he acabat l’aire. Em piquen els ulls. La crema aftersun blava em fa brillar. Avui cuinaré per primer cop. Avui sortiré per primer cop. Avui riuré abans d’anar a dormir de la imbècil que he sigut sempre.
Si almenys sabés com distreure-us.
¿Sabes lo que me gusta? A mi me gusta el ingenio.
Fiódor P. Karamázov
Imagino la gent solitària
imagino el desert.
No trobo el botó que fa de dia.
Qui és el House?
M.
La direcció sempre és única (véase Walter Benjamin) però el sentit, en canvi, és dicotòmic. Ens preguntem si allò que no té sentit pot tenir, no obstant, direcció. I jo sempre condueixo pel carril del mig: dins el cotxe és l’únic lloc on no sóc extremista.
