la calma l’amor l’odi la calma la calma
S. Beckett
Vull sopar peix amb els peus ensorrats sota la platja. I vestir-me de llimona perquè tu em diguis mousse. I recitar-me durant la migdiada a l’herba amb la saliva i la sanefa de la tovallola marcada a la galta. Odio totes aquestes carpetes i l’ordre i els cedés regravables i els bolígrafs ja no sé com agafar-los. El mòbil sona enterrat al jardí. La terra vibra.
estrenaste el vestido amarillo?
dinem demà chez moi?
sí, vaig fer de vull Sa llimona que pren es sol.