Pues nunca se sabe si llega uno al fin del viaje o al punto de partida.
E. Vila-Matas
Havia oblidat la Wanderer. Què imbècil. I ara deixo que soni mentre es fa de nit. Després uns quants lieder transcrits per Liszt i et juro que aguanto qualsevol ocell mort als peus de la tumbona. Potser, fins i tot, algun veí es creu que encara sé tocar.
