Me gusta creer que Goya pintó para mí solo, que Gogol y Goethe escribieron para mí solo, que Bach compuso para mí solo.
Reger
Dubrovnik se’m perd. I el mar sense obstacles es taca. Però no és llibertat! És només aigua que dóna la volta i mulla Itàlia. Els meus dits patosos recorren tous la Sarabanda o espolso la neu incrustada a les roques. Si escolto Sing it again faig esses amb el cotxe. Tot això em sembla ja haver-ho dit.
