¿No es preferible creer que estamos aquí por equivocación?
Jean-Paul Sartre
Gira el cedé a una velocitat irrecuperable. Per molt que ara em posés a córrer, mai no l’atraparia. Mai. Els llibres no-comprats giren també, mostrant el llom dissenyat amb cura, la pèrdua de la possibilitat de sostenir-los al vespre, gira també dins d’ells. Giren els passejants agafats de la mà i giren els personatges de Sartre, intravenosos. La noia de les sabates d’estrelles, esgotades a la botiga, malparida. Gira l’estiu descontenint-se, lamentant-se, atropellant les últimes mentideres tardes de nosa i res més. Em giro d’esquena a la realitat que s’acosta. Faig veure que no sé que tot se m’escapa. Que tot s’està escapant. Aquest mal de cap és la por.
