Ahir unes russes (una d’elles amb xandal puma) em van regalar xocolata. Me’l menjo, tot i posar-se’m entre els plecs de geniva de sobre el queixal que encara em tortura. No sento el mal. Té gust a neu. No els hi vaig dir que era fan de les seves avantguardes. Segurament haguessin fet un ein? en cirílic.
L’Esteve adora Nova York, París i Nicaragua. Ens cau bé. Omplo la maleta. Aviat començarà la metamorfosi que m’ha de convertir en Emerson Fitipaldi. No tinc xofer. Oliver, canta’m.
Os suicidaréis
o seréis como yo.
L. Cohen
M’he fet una banyera per oblidar. És que no m’agrada el whisky. Tinc por del cap de setmana. No em busqueu perquè estaré recorrent Catalunya con mis mejores galas. Dissabte es casa l’Anna a Girona i l’endemà volen sentir el Grieg a un poble (mort) de Tarragona envoltat de xemeneies d’aquestes amb flames. I encara no sé si atrevir-me amb el vestit blau, farà fred o què? Putus dissenyadors. I encara no sé què faré amb la humitat, que s’eleva. Demà cole. I al vespre a Radio Ohm hi ha vi. El vi tampoc m’agrada. Què íntim tot.
AD. Ho amago o el Rú plora.
Leonardo m’hagués pintat mig calba. I Rafael amb cara de pa. Modigliani sense ulls. Botticelli, rossa. Klimt daurada, Schiele retorçada, el Greco prima, Rubens en plan balena blanca. Rembrant borrosa, el Bosco pecant. Goya ajaguda, Caravaggio groga. Miquel Àngel, etèria. Klein blava. Munch morta, Dalí tova, Fra Angelico resant. Mantegna des dels peus, Velázquez coixa, David republicana, Malevic geomètrica. El papa a franges.
En medio de la noche
alguien se ahoga.
M. Tsvietáieva
Abuso de l’innatisme, de Rússia i dels noms falsos. Sóc una muntanya de persones sense sort que s’amaguen una a l’altra. Totes covardes, totes tontes. Només suporto la que es mostra els dissabtes nit, a Vílnius.
falta i defecte brutals
M’he matriculat a Tècniques de direcció i lideratge. Prenc ibuprofeno en grans dosis per acabar amb tots els queixals. Suprimir-los i deixar de plorar contra el terra. Vull que morin. Acaricio el nom del medicament en braille. M’he comprat una peixera amb tauró. Li he posat de nom Bamboo i li dono tonyina. Sembla que em somriu.
Ah, gronxar-se, desfer-se i adormir-se
sota el cant transparent de l’helicòpter.
J. Vintró
Potser amb la tardor tornarà la sort, la flor al cul, o el menjar pipes davant la tele apagada. De moment, diumenge tindrem Love song. És un bon principi, sípia resseca i mastegada sense llimona ni res! Vaig a vestir-me!
Desert robat per la Bi i el Marc.
Aquest matí-iglú de cel inexistent pot malgastar-se cantant Jo et pressentia com la mar, de Mompou, encara que no arribis ni a la versió de mezzo. Tinc els peus freds i això m’alegra: aviat la mama farà sopa. Però qui sap quan torno a volar.
Em pregunto amb quines eines has escalat el mur. Eines del Decathlon. I no sé amb quina veu autoescridassar-me, insultar-me, dir-me imbècil. Passo l’aspirador, m’eixugo els ulls. Recullo cabells del terra constantment. Encenc el llum. L’apago. Encara vull desaparèixer. Encara vull. Tot és groc.
Si eres un moralista, Falstaff te ofende; si eres un anticuado, Rosalinda te descubre; si eres dogmático, Hamlet se te escapará siempre.
H. Bloom
Si visquessis a un tercer, em donaria temps de pentinar-me a l’ascensor. Posa’m tecnopop que ballaré entre els arbres.
