Vull silenci. O potser vull que neixi Celan d’aquesta veu grisa, d’aquesta enyorança que encara no és. Potser vull que Perseu m’arranqui el cap, per no haver d’enfrontar-me a aquesta fi. O principi, jo què sé. Cançons als coixins o cabells o algú que canta. No recordo. No vull tornar. He fet pastís nestlé d’aquest fàcil i me l’he menjat asseguda al sofà barrejat amb ganxitos. La lluna té forma de patata. I hi ha silenci de sobres.
