Ha entrat una abella gegant a l’habitació, per la mínima obertura de la finestra. I ara l’estúpida no sap sortir. Com l’odio, precipitant-se absurdament contra el vidre una vegada i una altra. Per què et fiques on no et demanen! He dinat a un bar del Penedès, el sostre del qual era ple de mòbils estil Calder però en color. He tornat a cent-vint sense frenar. He avançat una furgo d’una empresa d’ascensors. Li hagués disparat rajos hidrasiderals, d’haver-ne tingut darrera les llums de posició. Necessito un cafè.
mmm… una abella molt humana, doncs. O no.
Un camió o una furgo?
Quina por els camions…
Era una furgo. però també he avançat un d’aquells que duu cotxes. Els odio. T’he dit que tinc un poema sobre els camions?…jajaja.
Sí, bastant humana. Això de pegar-se cops de cap… que tonta és.