Gairebé ningú sap que Schubert, a vegades, és com si el cel s’obrís. Aquelles iaies tampoc. He marxat molt i he arribat a tot arreu. He cantat a plens pulmons dins el cotxe mentre els vidres s’entelaven. Tot els altres venien de cara. Després de triar alguna frase d’Edgardo Dobry, dormiré i somniaré en el paisatge aterrador de Constantí. Mañana te cuento.
Molt … Tot arreu… Plens pulmons… Somniaré… tal vegada com els nexus-6 … tal vegada.
Tot bastant hiperbòlic.
Ets de Constantí?
No. Només hi vaig passar un dia en cotxe, anant a la Pobla. Per?