Y no hacemos nada que no sea repetir. La repetición nocturna, la repetición de quien dice: ¿Es eso morir? ¿Es eso el miedo?
M. Blanchot
A vegades estar-s’hi és com morir. Esperes que cridin el teu cognom invocalitzable asseguda en aquesta sala amorfa, blava i blanca, i aquesta olor a desinfectant més dolorosa que el virus propi. Vas llegint Van Manen en silenci. Ningú no et donarà un micròfon perquè ho escampis, perquè ho declaris Política. Potser al fons del bolso tinc algun caramel d’aquells robats del banc. Potser tinc sort i no és d’anís. Esperem. Callem. Esperem per anar enlloc.
m’agraden els pijames d’una peça..
jo encara en duc
:D