Ara t’ompliria les finestres de pegatinas de les de vidre. De les que s’obren per on hi ha el dibuix i es veuen des de fora. En guardo dels vuitanta, de quan vivia a Barcelona i el vidre de l’habitació el veien els veïns. I se’n fotien, segur, de l’horterada. I costaven de treure. Avui he vist el Yul Brynner fent de Karamazov mentre tu compraves embotit i ruffles al Carrefour. A la peli, l’Iliusha no mor.
eii kina afotu mes xula!
petonets