Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
Paul Auster diu que escriure li serveix per adonar-se que és un imbècil…esta bé
jo escolto The Pinker Tones que molen +
ps.i els de rovellons? els enyoro
Rovellons? jajaja
La Sílvie vol ser una marginada cool iaixò és impossible!
Vulgars o marginals, doncs?
La vulgaritat s’ha d’evitar sempre
i si això passa per no llegir Auster als trens, com ja fa tothom, es fa!
La marginalitat em motiva.
D’aquí els xampinyons.
tasta el cd ” la matrona ” de refree, recordo quan la gent forrava amb paper de diari els llibres, no es fardava d’autor
Us dono la benvinguda caniches!!!!!
jejejej tens raó els trobava a faltar!!!!!
Que hi farem silvia, creas tendencias mundiales!!!!
….avera amb que ens sorprens ara….
Lo desl xampinyons són per aquelles sabates???? jejeje, aquestes no cal que tornin jejejej!
un petonás
que consti que només entro als vostres blogs per veure si hi ha nous acudits d’aquells del -comepiedras volador-
recicleu-vos va, menys Auster i més comepiedras!!!!
Lídis, digues a la Sílvie q us expliqui l’acudit del pan que habla…
jaja
tu vols que em peguin.
El pan que habla! El pan que habla!
La multa! (en gallego)
Òsti sí, els llibres embolicats en diari al metro, sempre he dubtat si era per vergonya de llegir segons què.