-¿Qué hay para cenar? -preguntó un exigente Bernd desde el sofá.
-La muerte. -dijo ella.
E. Vila-Matas
Avui Paul Auster és un superventas i Antònia Font un grup que queda bé escoltar. Enyoro la marginalitat.
Canichisme. Sé que esperaveu el seu retorn.
Paul Auster diu que escriure li serveix per adonar-se que és un imbècil…esta bé
jo escolto The Pinker Tones que molen +
ps.i els de rovellons? els enyoro
Rovellons? jajaja
La Sílvie vol ser una marginada cool iaixò és impossible!
Vulgars o marginals, doncs?
La vulgaritat s’ha d’evitar sempre
i si això passa per no llegir Auster als trens, com ja fa tothom, es fa!
La marginalitat em motiva.
D’aquí els xampinyons.
tasta el cd ” la matrona ” de refree, recordo quan la gent forrava amb paper de diari els llibres, no es fardava d’autor
Us dono la benvinguda caniches!!!!!
jejejej tens raó els trobava a faltar!!!!!
Que hi farem silvia, creas tendencias mundiales!!!!
….avera amb que ens sorprens ara….
Lo desl xampinyons són per aquelles sabates???? jejeje, aquestes no cal que tornin jejejej!
un petonás
que consti que només entro als vostres blogs per veure si hi ha nous acudits d’aquells del -comepiedras volador-
recicleu-vos va, menys Auster i més comepiedras!!!!
Lídis, digues a la Sílvie q us expliqui l’acudit del pan que habla…
jaja
tu vols que em peguin.
El pan que habla! El pan que habla!
La multa! (en gallego)
Òsti sí, els llibres embolicats en diari al metro, sempre he dubtat si era per vergonya de llegir segons què.