Doncs jo sí que desitjo. Desitjo. De fet, visc del desig torturant. I la frustració que em produeix ja saps que en el fons m’agrada. M’ajuda a tancar-me a casa a plorar i a escriure llibres. Jaja. Sempre dius que m’agrada revolcar-me entre la merda. No tenir pis ni un barret Miu Miu és una mena de merda, segur. I em llevo als matins.
Los cuadros deben ser como milagros.
M. Rothko
En tres setmanes mal de queixal, migranyes, dolor lumbar, gastrointeritis, febre, infecció, cartells electorals. I això sense comptar que encara no fa prou fred per estrenar abric.
Tu dius molt però no has estat a Split. No has tingut el seu blau com de mentida i la seva llum a franges. No has pujat sol a la torre blanca que es balanceja. No has somniat en croat.
ha subido hasta el centro del cielo, se ha instalado.
J. Ashbery
La globalització. Els semàfors. Els meus quatre repetits poetes i, més enllà d’ells, la ignorància més remota respecte què s’escriu a fora i sobre què es fa a la fira de Frankfurt. Se sent dir que no sé estar de bon humor més d’un dia seguit. Però no és infelicitat, prometo. És por. Una por constant oliveriana i ridícula.
Ara t’ompliria les finestres de pegatinas de les de vidre. De les que s’obren per on hi ha el dibuix i es veuen des de fora. En guardo dels vuitanta, de quan vivia a Barcelona i el vidre de l’habitació el veien els veïns. I se’n fotien, segur, de l’horterada. I costaven de treure. Avui he vist el Yul Brynner fent de Karamazov mentre tu compraves embotit i ruffles al Carrefour. A la peli, l’Iliusha no mor.
I odio tant la feina, estimat Baudoin.
A. Girard
Rego els cactus. Deso els llibres. Cada dia tinc menys clar a qui votar i com vestir-me. Em poso qualsevol xandal i un rosari que pesa, comprat per 500 wats a Chiang Mai. Entre les dents xocolata, de la qual ningú m’alerta.
Y no hacemos nada que no sea repetir. La repetición nocturna, la repetición de quien dice: ¿Es eso morir? ¿Es eso el miedo?
M. Blanchot
A vegades estar-s’hi és com morir. Esperes que cridin el teu cognom invocalitzable asseguda en aquesta sala amorfa, blava i blanca, i aquesta olor a desinfectant més dolorosa que el virus propi. Vas llegint Van Manen en silenci. Ningú no et donarà un micròfon perquè ho escampis, perquè ho declaris Política. Potser al fons del bolso tinc algun caramel d’aquells robats del banc. Potser tinc sort i no és d’anís. Esperem. Callem. Esperem per anar enlloc.
Vull anar de vermell. I picar a la porta del labavo buit. Tornar tard, quan la carretera és meva i si vull parar-me al carril esquerre, sortir i ballar A lady of a certain age que algú em va gravar a l’ipod. L’aigua a l’ampolla és d’ahir i és calenta però me la bec i canto en falset dotzenes de cançons de p4 i p5 fent el mim més aviat d’imbècils. Enganxo el xiclet sota la taula, si ningú mira. Salto sobre el llit per cridar en lituà, passos dobles falta dos tirs lliures tres segons defensa en zona. Penso cent vegades com s’escriu el dia aquell en anglès. Fa cinc mil anys que et coneixo. Els diumenges esmorzo l’òs que et sobresurt de l’engonal.
Bueno Franc, faig Astrud.
¿Eres hombre o mujer? Cambio de forma
Descríbete: Soy futbolista
¿Qué sienten las personas acerca de tí? Es increíble
¿Cómo describirías tu relación anterior? Me desdigo
¿Cómo describirías tu relación sentimental? Somos el uno para el otro
¿Dónde quisieras estar ahora? Europa
¿Cómo eres respecto al amor? Algo cambió
¿Cómo es tu vida? Mi fracaso personal
¿Qué pedirías si tuvieras un solo deseo? Masaje
Escribe una cita o frase sabia: “La nostalgia es un arma”
Ahora despídete: Esto debería acabarse aquí
Fes-ho Rú, que et mors de ganes. Jaja. Me-enta-lis-mo.
Sóc més de caminar entre dunes. Sóc més de polirrítmia. Sóc més de xàfec. Sóc més d’indecisió. Sóc més de cansar-me dels mobles. Sóc més de meló. Sóc més de missatge. Sóc més de sorra. Sóc més d’alpinistes. Sóc més d’iglú. Sóc més de baba. Sóc més d’asfalt i fulles. Sóc més de lletres. Sóc més de nata. Sóc més de llegir els titulars. Sóc més de llapis. Sóc més de mac. Sóc més de tren. Sóc més de bronques. Sóc més d’eslava traduïda. Sóc més de dins. Sóc més d’avorrir-me. Sóc més de cagar-m’hi. Sóc més d’insultar. Sóc més d’amagar-me. Sóc més de callar. Sóc més de mar. Sóc poc.
