En la piedra, hay más de una estatua.
M. A. Ouaknin
Ara ja m’agrada conduir sola. Concentrar-me en la distància lateral. I la distància de frenada. I en no trepitjar la línia. I en reduir abans del peatge. I en tancar l’ull que el sol crema gairebé químicament. Avui m’he perdut per una carretera comarcal envoltada de vinyes (no del senyor). Avui he signat un contracte laboral amb una administració pública. I avui també he dit que sí al senyor del concert de Begues. He pensat que lo del Bartleby era complicat i he dit sí sí, jo toco, i a més, rollo professional. La qüestió és dir sí, he pensat. Després de tota una vida dient no, la qüestió és dir sí. La Berta fa que fuma amb les mans i diu cony i joder. El Roger encara canta Els mussols plas plas plas són trempats plas plas plas i animats plas plas plas. Uns alumnes d’Ini Dos s’han cregut que les meves botes eren comprades a l’espai.
