Fa molt que no surto al balcó a parlar sola. A vegades em sembla no haver-ho fet mai. Potser It’s all in my mind. Les sabates noves em fan caminar com un pingüí, de mal. A l’Irak hi ha sabatilles de blau tovallola talla 32 entre tolls de sang i a Israel, murs. No tinc clar com derrivar-los. Però ho faré. I demà seré padrina. També comença amb p, Rú, vés pensant com allargar la teva cançó, el teu hit sobre la meva biografia eclèctica.
Sona: Soldier Jane, Beck
Jajajaja… ok. Hi pensaré…
Ja no rimarà!
Ei moc, m’agrada el que dius. Sona bé.
M’ha fet pensar, i això ja és molt,,, jejej
Un petó
Moc tuuuuu
Com es nota que els trapitgeos del pol amb l’interné ja van. jajaja. piratas!
Eh, que ja ha nascut la Ca!