Em fa plorar el dolor de les coses inacabades. I el dolor de començar. I el morir de la lletra. Faig fotos a les cases dels altres i escullo el pitjor moment per insultar. Encara no m’he aclarat amb la meva agenda. Encara no sé quan parlo amb una mare de nen prodigi, amb un regidor d’ajuntament, amb un eminent doctorat o amb el vigilant del pàrquing. Encara no sé quan sóc una cosa i no una altra. I m’he vestit de negre. No sé si per tot allò de la negació.
