Penso en el retrassat amb pare gran que el pentina, a l’estació. O en la gent que dorm sobre els cactus. O potser en com demà ballaré Donizetti sobre la mol·lècula traïdora que és divendres-nit. O en el meu futur no-fill Teo. En qualsevol cosa menys en els camions que avancen sense mirar-me. En les taquicàrdies. En qualsevol cosa menys en les meves múltiples bifurcacions amorfes. Kafkianes, si hi arriben.
qui és el monstuïto de la foto?
Jajaja
estava emprenyada
i era petita.
ah! em pensava que era la novia de Chuki!
De què vas!
jaja
El serrell va fer molt de bé a alguns dels nostres fronts.