La veu que em torna l’eco
ja no és la meva.
P. Auster
Algunes nits, ell em llegeix els versos que m’han fet així. Blanca per dins i impressionable. Les lletres m’arrelen al forat del terra, fet per la inesgotable brutal excavadora amb so de tallagespa. I les més perfectes me les sé i podem recitar-les a l’uníson. El veí que ens sent no sap que tot va començar així.
És tan bo…
-llegeix lo subratllat.
-si tot està subratllat!