Tinc por, tanta por del talp-guardià.
C. Milosz
Per sortir sempre he de pagar. El peatge o la puta tedeu. La gasolina o els taxis.
Sr. Maurice Blanchot: la desaparició no és gratis, i això no m’ho va dir.

Tinc por, tanta por del talp-guardià.
C. Milosz
Per sortir sempre he de pagar. El peatge o la puta tedeu. La gasolina o els taxis.
Sr. Maurice Blanchot: la desaparició no és gratis, i això no m’ho va dir.


Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.

Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Sílvie, la octava pasajera?
nena, no entiendo ni la mitad de lo que he leido, lo siento, pensé que mi mente era un poquito más amplia pero como en tantas otras cosas me equivoqué. En lo que si me he fijado (despues de echar un concienzudo vistazo a tu blog) es en lo mucho que enseñas los pies y los zapatos, creo que tienes un problema con eso, pero tranquila no creo que sea grave. No sería un buen amigo si no te diera opciones: 1/ yo pondría más fotos de tus ojos, alegrarian tu blog 2/ tus sobrinos están preciosos, aprovéchalo 3/ los paisajes, aunque aburridos, siempre dan color. De momento vale. Bueno si no lo superas ya sabes que trabajo en una zapateria y puedes venir a hacer fotos siempre que quieras, hay zapatos para aburrir. Como despues de esto dudo que me vuelvas a pedir que escriba algún comentario sólo me queda enviarte un besazo y esperar que no seas rencorosa, que sé que no. TVB.
Jaja
és exactament el comentari que esperava de tu.
sobretot que facis publicitat encoberta de la sabateria!
Jajaja
Te quiero nen.
Què bo…
a la tercera pic, imites al suprunaman?
t’ha quedat pastat
oio, hola
Per descomptat.
I persegueixo la nena de calcetes de maduixa… que ets tu!
Nyigonyigonyigo