Odio les dones que aprofiten el viatge en tren per ordenar-se el bolso. I comencen a treure clínex usats i mirallets i tíquets de zona blava. Envaeixen la intimitat que els hi desitjo. El meu poble era absolutament silenciós, i la ciutat m’ignora per fi, com sempre havia desitjat. He caminat massa quilòmetres. Ara prenc cafè. Una mica més de fred, i em caso amb l’avui.
Què bo el text.
Millor la foto!!!!!!
Ein?