Els meus nebots em demanen que els canti Bamboo abans d’adormir-se. El dvd del Kissin ja està ratllat de tan plorar-hi a sobre. Avui se m’ha calat el cotxe al mig del peatge, rollo ridícul. Tot plegat són matemàtiques proustianes. Lentes. Una agredolçura intermitent espasmòdica. Semivolguda.
Artista local.
lo de la neu de la barana m’és proper
com estas?
finlandia no em cansa, pero necessito una estona de barcelona…
siempre combinao , oye
Gràcies :-P
He caigut de sopte en aquest blog mentre navegava, i he quedat impregnat de la seua sensilleza emotiva, força atractiva. No he pogut evitar deixar-te un comentari.