Que si se’n va a l’infern, mai més no en pugui eixir
i si se’n va a la glòria, me’n faci un lloc a mi.
Avui he castigat a un nen i després m’ha fet una pena que m’he mort. Però és que ha pegat. A d’altres els pegaria jo. Però em continc, coses de l’ètica. Tres o quatre víctimes dels psicòtics han plorat. Quin dia. No entenc, i va en serio, com encara hi ha rousseaunians que creuen en la bondat original. O en Summerhill! Me parto. Dijous a la reunió amb l’Ampa penso recitar El malestar en la cultura. Per cert, no hauria d’estar prohibit que un socialista portés els fills a una privada? Prohibit per dins, clar.










