i’m in a rothkovic paint

Que si se’n va a l’infern, mai més no en pugui eixir
i si se’n va a la glòria, me’n faci un lloc a mi.

Avui he castigat a un nen i després m’ha fet una pena que m’he mort. Però és que ha pegat. A d’altres els pegaria jo. Però em continc, coses de l’ètica. Tres o quatre víctimes dels psicòtics han plorat. Quin dia. No entenc, i va en serio, com encara hi ha rousseaunians que creuen en la bondat original. O en Summerhill! Me parto. Dijous a la reunió amb l’Ampa penso recitar El malestar en la cultura. Per cert, no hauria d’estar prohibit que un socialista portés els fills a una privada? Prohibit per dins, clar.

Sempre els mateixos anuncis en póster. Les mateixes pel·lícules de multicine. Les mateixes noies amb piercings. Les mateixes ungles llargues al seient de davant. Les mateixes preguntes. Aquest tren para a Gràcia? Tens foc? Fins quan no t’adonaràs de Matrix? La gent torna llegint el diari (legionarios en el Líbano) i calla. No hi ha sortida en aquesta estació. No sé en què penses. Ja m’has oblidat? Amb què t’has rentat el cabell avui? Quan arribi, soparé el que m’hagin deixat sota el plat de sopa girat. No em queixaré si està fred. Em truquen i no ets tu. Una italiana al meu costat parla ràpid. Si tanco els ulls puc imaginar perfectament que sóc a l’aeroport camí de Portobello, per exemple. M’adormo.

Cantar i ballar danses renaixentistes no està fet per mi. Prefereixo horitzontalitzar-me durant tot un matí o sortir a fer fotos als suburbis. Demà em tatuaré al colze el nom de la cançó de Divine Comedy que comença amb M. Se m’ha tornat a oblidar.

En la piedra, hay más de una estatua.
M. A. Ouaknin

Ara ja m’agrada conduir sola. Concentrar-me en la distància lateral. I la distància de frenada. I en no trepitjar la línia. I en reduir abans del peatge. I en tancar l’ull que el sol crema gairebé químicament. Avui m’he perdut per una carretera comarcal envoltada de vinyes (no del senyor). Avui he signat un contracte laboral amb una administració pública. I avui també he dit que sí al senyor del concert de Begues. He pensat que lo del Bartleby era complicat i he dit sí sí, jo toco, i a més, rollo professional. La qüestió és dir sí, he pensat. Després de tota una vida dient no, la qüestió és dir sí. La Berta fa que fuma amb les mans i diu cony i joder. El Roger encara canta Els mussols plas plas plas són trempats plas plas plas i animats plas plas plas. Uns alumnes d’Ini Dos s’han cregut que les meves botes eren comprades a l’espai.

Siusplau!: Vestim-nos de Viktor&Rolf en plan bessons i ballem cul contra cul a la cuina mentre tu rentes els plats i jo m’esquitxo de l’oli calent del pollastre amb mostassa.