El vacío es un gran piano.
A. Ginsberg
Somniava en una Lisboa freda. Que no és el mateix que passar els dies de festa entre tecles, per tres-cents estúpids euros que ja m’he gastat abans de tenir. També havíem pensat en París. Que gairebé ja no recordo. La casa en obres diu que farà el possible per semblar-me acollidora.
Jaja. Un altre chuki.
us haig de passar més fotos del meu país perquè no tingueu dubtes al venir. Bdè, de fet, a mi també m’agrada més París
és possible el suïcidi i uns dies després tornar a començar?
estic llegint, ai las, i això no té res a veure, el darrer premi Planeta. em sembla que aquest cop s’han equivocat, i tot i l’argument de telenovel·la han premiat una obra literària i ben escrita. és clar, que ja se sap, el Pombo és un escriptor, no una escribidora, com la Puti Pau Janer. París ja no és una festa, recodeu el Vila-Matas repetitiu!
Què dura la vida de pobre.
Sí q és repetitiu.