i’m in a rothkovic paint

El objeto es a veces una trampa para el espíritu.
V. Kandinsky

Desquartitzant ceba, gairebé em tallo un tros de dit gros. Hagués sigut una excusa perfecta per vendre el piano en plan Malaguanyat i fer-me dissenyadora d’interiors o estalactítica portera. Però el ganivet no era prou afilat i he seguit bullint la pasta i coent bacon. No he llegit res en anys. I ara reconstrueixo hits d’èpoques concertístiques millors. I elles, peces mozartianes inacabables i perfectes, Brahms expressionistes fregant l’abstracció paranoica Kokoschkiana, Heckeliana, la foscor d’Otto Dix, em turmenten. La casa embolicada en plàstics antitèrmics i amb la marca dels mitjons sobre la pols em fa fora, em qüestiona, m’agredeix la nit. Ningú em vol aquí. Crec que sortim a sopar a un restaurant de disseny d’aquests amb mobles d’ikea i amanides. La làmpara que volem de l’Habitat, no hi serà fins el febrer.