Últimament els posts em surten curts. Com si només pogués vomitar a petits rotets agro-amargs, d’aquells que t’obliguen a baixar a la nevera a per un tros de xocolata. Avui he rebut la meva primera carta a casa com a Rothkovic. Això vol dir que hi ha hagut algú que s’ho ha tragat. Pofres. Tinc un noi al curs d’inserció laboral que es diu Armando, pesa mil nou-cents quilos a lo ample i vol ser jugador de bàsquet professional. Un dels meus alumnes jubilats ha fet el power point d’una excursió que va fer amb la dona a Marinador.



Agro-amarg és algo rural?
No menysvalorem la no sempre fàcil brevetat.
1. m’estàs dient que no ets néta o filla o neboda del Rothkovic?
2. això dels rots no vindrà del teu no-cognom?
3. la fàcil brevetat a voltes és difícil.
Lo bueno si breve….
i tot allò que es diu.
I Dostoievski que?
Cusí-cusí, no en tinc cap. Cunyau amb poques dents tampoc… i de la brevetat us diré que la Itaca la podeu trobar a Costa Breve.
Cunyao, enrecorda’t de la frase aquella que em deies!!!!!
Sense el mantell molt millor, on vas a parar!