Tratad de crecer derechos y la vida os doblegará.
G.K. Chesterton
Encara em costa acceptar les cases sense pestell a les habitacions. Normalment somnio que n’hi ha però no funcionen. Que són d’una textura-xiclet. Aquest sol filtrat entre els núvols en plan veritat divina, em fa pensar en Stravinsky prenent-se un cafè sobre un hule de flors. A vegades dubto de si rapar-me el cap i anar-me’n a viure a l’Àfrica.
Jo això del trasllat a l’Àfrica no ho acabo de veure clar, serà que llegeixo massa a Conrad, però rapar-se el cap trobo que és una magnífica idea.
El que passa que ambdues coses haurien d’anar lligades. Jo no em rapo el cap per quedar-me aquí.
Fa fred.
a l’Àfrica no, a l’Àfrica no!
abans llegeix l’Eben del Ryszard Kapuscinski (Empúries, o Ébano a Anagrama). Àfrica, apassionant, però anar-hi, no!, de veritat. Si de cas, només una estona.