i’m in a rothkovic paint

Y si no por qué cantamos la misma canción
y si no por qué nos confunden a los dos.

Em dius si recordo com va ofegar-me el Número 13 White, Red on Yellow. El so de l’aire buit. Tot allò perdut dins el groc condensat. Tot allò que era meu. Ara tu ets a franges. Tu ets el mar de peixos triturats i plàcton-purpurina. Tu ets el res i el tot sense emmarcar. L’intitulat. El fons del fons de la sortida. El per fi. El podré caminar. El bonustrack després de cent-cinquanta-mil minuts de silenci. No tens pastís perquè hem decidit no celebrar. Però a mi se’m fa insuportable tant minimalisme. Potser baixo al carrefour a per uns mistos i unes espelmes en forma de Pluto.