Em trec els pantalons de pijama a les cinc. Surto a comprar un enciam però es veu que és diumenge. Han posat reixes. Potser miro Mystic River, ploro una estona, m’adormo i em llevo l’endemà amb el nas adolorit de mocs. A casa meva, hagués tingut els peus calents. Però aquí estic bé. Només enyoro poder agafar un llibre a l’atzar i obrir-lo per un dels doblecs a les cantonades. I les portades sòbries de la Deutsch, amb els intèrprets tímidament asseguts i els somriures insípids forçats plens de decadència i hores soles. Només enyoro la transparència de Haydn o la incontenció d’algun lied esclafant-me contra el terra i fent-me fer tombarelles sense sentit per l’habitació amb el pestell tancat. Passaré el primer cap d’any en casa aliena. Però amb la mateixa solitud volguda i el mateix silenci il·limitat de quan està a punt de passar el Yakutake.
Feliç any nou cuca!!