Si miro amunt quan el cel és tan blanc, els ulls em piquen. No faig vaga de fam ni poso les mans al ciment, però passo fred i deixo seure la gent al metro. Durant els transbords, ballo el final trompetero de Milers d’habitants. Señorita, tiene usted un poco de tiza en el pantalón. Sí, sí, com si això fos tot. No entenc perquè sempre posen abans les faroles.
El meu germà ha tornat a portar dones russes a dinar. Una d’elles, amb dents d’or, viu a Sibèria. Els hem explicat tot això de la rothkovic i m’han jurat que tinc cara de russa. Han intentat llegir l’Helicòpter. M’han fet regals i tres petons cadascuna.
Muy pocos creemos en Dios o criamos bien a nuestros hijos.
J. Irving
No m’agrada la meva feina. O potser no m’agrada treballar, directament. De fet, a mi no m’agrada res. Bé, tu sí. I visualitzar un dissabte de boira costabravenca i fred sorrenc i allò d’enredar els peus i cridar cançons d’elecropop dins el cotxe fins entelar els vidres i estimbar-nos. Això sí que m’agrada. Em posa molt nerviosa esperar que desapareixi tota la resta. Jo què sé. Jo només vull fotre el camp d’una vegada.
¡Lo perdí todo, por supuesto!
Surin
Els fets, malgrat l’esforç, m’avorreixen. Què vulgar és tot al costat del glamour dels morts que van aconseguir dir.
Avui he somniat que m’estirava a la platja. Era hivern i l’Alfonsina se m’enduia. Interpretada la senyal, divendres farem un simulacre en escenari real. Posaré els peus dins l’aigua i recordaré aquells temps de sípia submarina incapaç de treure el cap per mirar la platja. Com l’astronauta, sé que no respiro per causa natural.
Cuando todos comprendan con la claridad con la que yo lo hago,
todos escribirán.
I. Svevo
Potser finalment mai trobo com unificar. Potser finalment em quedo amb això, amb les mans a vessar de fragments que no sé a què vénen.
desordre m. Absència d’ordre.
Deixaré de cridar i deixaré de dir, deixaré de sobressaltar-me pel so, deixaré de menjar sense plat, com em demanes. La pluja es promet i rectifica i no cau fins demà. I se’ns enduu. Tots som tafaners estúpids i misògins. La mama no entén l’epíleg.
Ahir vaig fer un (no presentat) per culpa d’una úlcera. Vaig prendre antiàcids. Em va sortir un gra. I vaig llegir en veu alta. Em sembla que me’n vaig de rebaixes. A per les ruïnes que en queden.
Tu lo llamarás Literatura
pero yo lo llamo Mentalismo.
Astrud
Me n’he anat al súper a oblidar. M’he emocionat quan he vist que tornen a fabricar les estrellitas autèntiques. Ja m’he menjat la bossa sencera, davant uns apunts fotocopiats que no sé de què parlen. L’Armando s’ha emprenyat perquè a ell no li he dit que iba muy elegante. Però es que no duia el traje blanc amb gorra a joc i quinze cadenes d’or que duia l’Edi. Potser ara cuino. O em penso això de Lisboa. Xina m’és igual.
