Avui he somniat que m’estirava a la platja. Era hivern i l’Alfonsina se m’enduia. Interpretada la senyal, divendres farem un simulacre en escenari real. Posaré els peus dins l’aigua i recordaré aquells temps de sípia submarina incapaç de treure el cap per mirar la platja. Com l’astronauta, sé que no respiro per causa natural.
Quin gran lema, per Odín!
aqui es dina d’hora. des de la biblio t’he homenatjat
:)
para ya de comprar-te jersei eh?
com li diuen a la Carrie: eres demasiado guapa para ser escritora
Rebajas nena!
ja has dinat?
aquí es pot prendre el sol.
això la Bruni.
Hi ha gent que no et llegirà per massa guapa?
Què va!!!
Bueno, ¿pero esto qué es?
La Isabel (alias dona de fer la neteja) aquest matí:
-buenos días, rozcobiiiiiich.
Véte a la mesa.
que si t’estimo, es que no em regales sugus…
Hmm…
Hauria d’haver posat Made in Granollers?
jaja
M’encanta.