Títol: Helicòpter (2007 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP: 13€
ISBN: 978-84935391-0-8
Labreu Edicions (Col·lecció Alabatre)
Sílvia Romera (Barcelona, 1981) prové bàsicament del món de la interpretació i l‘educació musical, la qual cosa no ha impedit que intenses aproximacions al mon dels estudis literaris i la història de l‘art l‘hagin convertit en una mena de dipositària periòdica de l‘obra de la Rothkovic, poeta que sembla ser que deu els seus orígens expressius a l‘atabalament serè que les planúries cromàtiques de Mark Rothko, Rothkovic quan encara russificava, provoquen en certes sensibilitats estranyes.
Silvie Rothkovic esdevé, d‘aquesta manera, l‘heterònim que aboca tota aquesta experiència de coneixement, interpretació i sensibilitat a l‘embassament quasi infinit de la paraula i el gest literari, aportant-hi una sensibilitat difícilment apariable, almenys en el nostre país, a altres obres. Més propera a certes exspressions pictòriques, i, sobretot, a l‘univers musical pel qual viatja a través del seu piano, la seva veu arrossega ecos de la Dickinson, Celan, Blanchot, Auster o la imatgeria de Plath, també Sylvia. I el seu allunyament absolut del costum de bastir el món literari a partir del gènere, cosa tan habitual entre les poetesses de casa nostra, encara la fa més especial i més distant de tot. Més nova. Pel seu blog la coneixereu.
Títol: Altres Arbres (2011 per la primera edició)
Autor: Sílvie Rothkovic
Pàgines: 96
PVP paper: 13€ | PVP ebook: 8,5€ Comprar
ISBN: 978-84-92912-13-1
Editorial Tria
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
La contemplació de l‘art activa tota una sèrie de mecanismes interns en l‘espectador que fan que la interacció amb l‘obra no sigui mai una activitat buida d‘emocions.Curiositat i plaer estètic, plasticitat visual, fred o indiferència, ordre i perspectiva, desordre i caos en l‘espai, música, poesia, referències creuades entre manifestacions artístiques...
A Altres arbres, el seu segon poemari, Sílvie Rothkovic s‘endinsa en el món de l‘art contemporani de la mà de les paraules, per capturar una sèrie d‘instantànies poètiques que li suggereixen les obres de diversos artistes del segle XX (Richard Long, Robert Smithson, Sol LeWitt, Carl Andre, Walter De Maria...).
Els poemes del llibre evoquen (amb una extraordinària precisió subjectiva) les imatges, les formes i les sensacions que l‘observació de cadascuna d‘aquestes obres produeixen en l‘espectadora.
Altres arbres és una excel·lent col·lecció de polaroids lleugerament desenfocades, d‘impressions sobre el paper, amb les quals l‘autora ens transporta al seu particular univers artístic, literari i musical.
Comprar
ostres, a mi tampoc m’agrada
potser només l’Helicòpter i quatre coses més
i alguna que no cal dir
demà, que et diguin quan
i que algú de “Silenci” hi comenci a pensar, que seria un error massa dimensionat no fer-t’hi callar una estona
El temps a la plaça passa amb una cadència directament proporcional a la pressa que duen els vianants. I algú diu This crosswalk looks pretty familiar després d’haver-lo creuat set-centes trenta vegades en els darrers dotze mesos. Inèrcia. És un anar i venir de cossos borrosos que s’amunteguen a la retina. Estrats individuals. Algú et va aturar per dir-te que li agradaven les teves espardenyes?
On vas a parar! Jo ja callo a casa. Xt!
Ei, ets conscient que és el canal on surt el German aquell de la ruleta i altres concursos apassionants?
Honoràs!
Aquest dia les estrenava, autèntiques neoyorkines (¿me las puedo dejar puestas?). Ara estan fetes un moc ja. Hauré de tornar a esmunyir-me entre cossos borrosos i retines de les que ignoren.
escolta que no sóc hipilonguis
i tu et vols quedar el meu regalet finès
escolta quan és la presentació oficial? osia la seria i eso? XD
es que vindré i m’he de posar maca…”que me compro, que me pongo,que me pongo?!!” jajajaja
res, t’imitava baratament
jujuju
muà enciameta
ets una punkrocker
com que m’imitaves?
jaja
el dia de la presentació et vull amb corbata.
el regal finès és molt guaaaaaai! la veritat és que potser me’l quedo. llàstima que sigui talla de nen. jajaja. sorpresa!
Jajaja… La Lídis ha tingut un moment humorístic que jo definiria com a men-ta-lis-mo.
Ho dius pel “que me pongo, que me pongo???”
valeeeeee
ho accepto.
quin és el meu perfil bo?
tinc por. escènica.
A tu t’agradaria ser low-profile, fins i tot low-fi, però ets postmodernament pop.
A aguantar-se.
jo no sóc instantània.
Ets més de Cola-Cao, cert.
Perquè no t’agrada la teva feina?
Au revoire Simone
Causa-casua-litats.
Tot el dia d’ahir (o tot ahir) vaig estar pensant el mateix.
Pot ser és el clima.
La meva solució va ser el Tibet.
Fugir allà a no se que.
Pot ser a sentir-me viu.
El Nesquik no té gust a res.
Gràcies per la cançó. Ella sí que m’agrada!
Amb el retrovisor del cotxe com el tinc, no crec que arribi al Tibet. Però qui sap. No ho descarto.