Muy pocos creemos en Dios o criamos bien a nuestros hijos.
J. Irving
No m’agrada la meva feina. O potser no m’agrada treballar, directament. De fet, a mi no m’agrada res. Bé, tu sí. I visualitzar un dissabte de boira costabravenca i fred sorrenc i allò d’enredar els peus i cridar cançons d’elecropop dins el cotxe fins entelar els vidres i estimbar-nos. Això sí que m’agrada. Em posa molt nerviosa esperar que desapareixi tota la resta. Jo què sé. Jo només vull fotre el camp d’una vegada.
ostres, a mi tampoc m’agrada
potser només l’Helicòpter i quatre coses més
i alguna que no cal dir
demà, que et diguin quan
i que algú de “Silenci” hi comenci a pensar, que seria un error massa dimensionat no fer-t’hi callar una estona
El temps a la plaça passa amb una cadència directament proporcional a la pressa que duen els vianants. I algú diu This crosswalk looks pretty familiar després d’haver-lo creuat set-centes trenta vegades en els darrers dotze mesos. Inèrcia. És un anar i venir de cossos borrosos que s’amunteguen a la retina. Estrats individuals. Algú et va aturar per dir-te que li agradaven les teves espardenyes?
On vas a parar! Jo ja callo a casa. Xt!
Ei, ets conscient que és el canal on surt el German aquell de la ruleta i altres concursos apassionants?
Honoràs!
Aquest dia les estrenava, autèntiques neoyorkines (¿me las puedo dejar puestas?). Ara estan fetes un moc ja. Hauré de tornar a esmunyir-me entre cossos borrosos i retines de les que ignoren.
escolta que no sóc hipilonguis
i tu et vols quedar el meu regalet finès
escolta quan és la presentació oficial? osia la seria i eso? XD
es que vindré i m’he de posar maca…”que me compro, que me pongo,que me pongo?!!” jajajaja
res, t’imitava baratament
jujuju
muà enciameta
ets una punkrocker
com que m’imitaves?
jaja
el dia de la presentació et vull amb corbata.
el regal finès és molt guaaaaaai! la veritat és que potser me’l quedo. llàstima que sigui talla de nen. jajaja. sorpresa!
Jajaja… La Lídis ha tingut un moment humorístic que jo definiria com a men-ta-lis-mo.
Ho dius pel “que me pongo, que me pongo???”
valeeeeee
ho accepto.
quin és el meu perfil bo?
tinc por. escènica.
A tu t’agradaria ser low-profile, fins i tot low-fi, però ets postmodernament pop.
A aguantar-se.
jo no sóc instantània.
Ets més de Cola-Cao, cert.
Perquè no t’agrada la teva feina?
Au revoire Simone
Causa-casua-litats.
Tot el dia d’ahir (o tot ahir) vaig estar pensant el mateix.
Pot ser és el clima.
La meva solució va ser el Tibet.
Fugir allà a no se que.
Pot ser a sentir-me viu.
El Nesquik no té gust a res.
Gràcies per la cançó. Ella sí que m’agrada!
Amb el retrovisor del cotxe com el tinc, no crec que arribi al Tibet. Però qui sap. No ho descarto.