També és la manca d’aïllament, les torrades vomitades i la son que és la son estripada i repartida sobre les taules blanques on els bolígrafs fluctuen i la inconsciència és funesta i nefasta. Són les cinc, si jo vull. Però qui mana és l’ombra.
La vida destrueix el rus fins al punt que aquest no aconsegueix refer-se.
A. Txékhov
Puc imaginar que aquí també tinc la cuina plena de xocolata en format miniesferes. Puc imaginar que no fa fred ni plou ni he de conduir sobre el glaç de pobles-nevera. Puc imaginar que tinc la setmana lliure i que em puc agenollar a netejar la sang de Lady Macbeth. La de Mzensk. I estar-m’hi el temps que em roti.
Cuando la autodestrucción entra en el corazón,
al principio parece apenas un grano de arena.
E. Vila-Matas
És cert que l’infern són els altres. Però aquests altres no deixen de ser aquí tot i no ser-hi, tot i el silenci que es propaga de dins a fora.
atacar v. tr. Donar la primera escomesa (a un enemic o adversari). Començar una acció destructora (sobre alguna cosa).
Com puteja l’abstracció. Odio els metros i fins i tot l’home amb bigoti que ven metxeros. Dos por un euro, el pobre. Visualitzo la setmana indefugible carregada de teories de lideratge, inadaptació, institucions no-formals i recitals sense micro. Tinc por.
(A una botiga de roba interior amb nom de número mal escrit:)
Síl: Però com et poden agradar aquestes calces! Si s’hauria de posar a la presó algú que se les posés.
Rú: No m’agraden en sí, m’agrada que hi surt el Guille.
Síl: Argh.
Rú: Si hi sortís el Vila-Matas bé que t’agradarien!
Vivir es conmoverse.
M. Van Manen
Els dimecres són curiosos. Als matins tinc la Fatima, la Jamila, l’Armando i l’Edilson. A la tarda la Georgia, la Sandra, la Clara i la Paula. Uns em conviden a esmorzar i em tiren els trastos. Les altres es baixen Beethovens de l’emule i parlen del currículum de l’eso. Són, com si diguéssim, una meravellosa rutina fragmentada. Me’n vaig a veure el meu pare biològic. Està ple de tubs.
Jo i la Ju a Eurodisney. Jaja!
Ex-pianista, antipoeta, pseudoestudiant, subcontractada: un excés de racionalitat convençut. Però avui m’he vist anunciada a una farola. Hi ha gent que encara no vocalitza el meu pseudònim.
Prenc el sol a qualsevol lloc. Estimo la boira rúfola que amaga l’hora que és. La part de tu que em salva mai no marxa.
A Philadelphia hi ha el pont Walt Whitman. Aquí el pont de l’autopista amb la pancarta de la fira d’antiquaris. Una mica paradoxa sí que és, que jo estudï Integració. Que sàpiga el què és ja té mèrit. Bona nit d’aquí 6 hores.
