Tinc molts problemes. I deutes. I solapaments d’assignatures. Tu vigila que et decapito. Es vé a aplaudir o no es vé.
Sóc incapaç de sortir. Potser perquè em sento ridícul respirant. Un, dos, tres i que el futur aparegui.
Enlloc d’ulls tinc dues patates sense pelar amb alcohol dins. Canetti mai no calla. Els llums vermells van i els blancs vénen. Vaig fent. Vida normal, gràcies.
Hi ha el desglaç de la terra dels pingüins que ha descobert sípies inèdites, els narcos infiltrats i com si ningú ho sabés, genocidis que ho són que no ho són que sí que no que una mica, dones menopàusiques enfadades, futbolistes fibrats. Per dijous, li pillaré el vestit a la Kidman. Seh.
Sólo aquí hallaré la lejanía.
M. Blanchot
Ahir a l’arribar a casa vaig canviar tots els llibres de lloc. Em temo que he fet una autèntica meravella estètica. El divendres, la xapa del Vila-matas (on ell fumava) es va suïcidar tirant-se a la via just en el moment que aterrava el tren. És tossut, l’home, no hi ha com retenir-lo. Va ser una autèntica desaparició, ràpida i indolora. Admirable. Albert, les hauràs de fer en sèrie. Snif.
Somriuen realment les parets llises.
F. Pessoa
Res no m’integra. I ho passo malament. Què faré jo, quan es retardi l’inspector del gas per culpa dels semàfors? Millor tinc un pis tot elèctric. Em pregunto a quantes llars deuen estar ara sense llum. I què hi deu fer, la gent, allà dins i sola.
¡Va! Todo huye.
P. Valery
Busco per internet lofts on patinar i habitacions d’hotel a poques passes del centre de les capitals. Alhora, alguns passatges de la LOE m’emocionen. Tinc un impuls amorós irrefrenable vers el bé comú i l’escola pública i alhora una necessitat d’elitisme i separació menyspreable no obstant incorregible. Potser Montaigne també era així, però jo no tinc castell. Tot això explicaria tanta incoherència i tanta contradicció intravenosa convivint.
Todo lo que no es desgarrador es superfluo.
E.M.Cioran
M’he tallat el serrell a la pica i encara tinc pèls tamany centímetre dins els ulls. Més dins l’esquerra. El nen de dos quarts de sis vol ser enginyer nuclear. A casa amb el seu pare fa exercicis de mates de segon d’eso. Diu que el seu somni és una pissarra plena d’integrals. Jo l’únic que conec integral és el pa semilla de oro i els vuit paletes encara viuen aquí.
i no s’expressa obertament perquè no pot.
AF
El que volia dir és que quan sona Càpsula d’emergència vaig cap a l’amplificador recolzo el cap a l’altaveu acostant-hi l’orella fins no poder més de tan aprop i deixo que tot vagi eriçant-se fins semblar el pollastre morint a quarts dins la safata de paper de plata tapada amb un cartró oliós i que regalima. Internament és aleshores que ho sóc tot. Tot és espai a dins. Si fos nena, imaginaria la humanitat globalment, vista des de dalt, vivint cadascú dins el seu iglú semietern amb tauletes de nit desmuntables, bilis plenes de paper i lletres i teles planes. El primer full d’apunts d’Economia l’he posat dins una carpeteta rosa robada d’oficina.
i així, la veritat, te posa histèric.
J. Todó
Jo no tinc vergonya d’anar enlloc, però sí de parlar amb els arbres punxeguts que simulen catedrals. Crec que tot està viu. Sé que res se soluciona. Defenso que la poesia no és enumerar-se. I els caps de setmana dormo.
