Tinc una son impertinent i les ungles llargues. Prenc te però el vomito. Dóno la roba a les germanes. Avui Arpeggione. I aviat potser trepitjar suau la terra trista i cantar fado.
en parlava amb un amic l’altre dia, com és que ens fem addictes a les edicions d’anagrama i som incapaços de llegir la nothomb o l’auster en català? ara tinc un (petit) dilema
els originals tenen un problema… no estan publicats a Anagrama. La Nothomb, tot i que la prefereixo en Anagrama, no està mal en Empúries/Anagrama, però els Austers de 62 són realment fastigosos. No conviden, vaja. Els de 62 haurien de reciclar-se una mica en qüestió de disseny llibrístic, i cada vegada que renoven una col·lecció la caguen més.
Els dos que tinc de 62 són els únics que no m’he comprat. El Timbuktú (que dolent és, per cert) me’l va regalar la mama i el Viure al dia (A salto de mata en castellà) li vaig robar a la sister i no sé si ho sap.
abans em donaves roba a mi i la teva mare et feia massa macarrons i després treia la carn arrebossada. que m’ho explicaves.
t’haig d’explicar. estic molt ficada en el magisteri…ara em diuen: “good morning teacher!” quan entro a classe, tots alhora!jaja
Més que austera
sembles dostoievskiera.
Juliiiii
magisteri? jaja. calla, que jo tampoc me n’escapo molt mocant nens i aturant peleas. no ens podem escapar.
vas amb bata????
JAJAJAJ
si, siusplau, dostoievskiera!
però només toca un dostoievski per estiu.
en parlava amb un amic l’altre dia, com és que ens fem addictes a les edicions d’anagrama i som incapaços de llegir la nothomb o l’auster en català? ara tinc un (petit) dilema
Jo també en parlava l’altre dia d’això. I m’intentava justificar per llegir Auster en castellà. Òsti, no hi puc fer res.
Llegiu-ne els originals…i així no us haureu de justificar de res.
(comentari pedant per part meva)
Jajaja.
Bastant bo.
Ho tinc xungo, sincerament.
els originals tenen un problema… no estan publicats a Anagrama. La Nothomb, tot i que la prefereixo en Anagrama, no està mal en Empúries/Anagrama, però els Austers de 62 són realment fastigosos. No conviden, vaja. Els de 62 haurien de reciclar-se una mica en qüestió de disseny llibrístic, i cada vegada que renoven una col·lecció la caguen més.
Els dos que tinc de 62 són els únics que no m’he comprat. El Timbuktú (que dolent és, per cert) me’l va regalar la mama i el Viure al dia (A salto de mata en castellà) li vaig robar a la sister i no sé si ho sap.