És dilluns. No tinc entrades per l’Oliver i es teus ulls il·luminats. Ahir em vaig acabar l’Auster i vaig somriure, de tornar-los a veure a tots: des de la Kitti Wu a Sidney Orr, l’amo de Timbuktú, el nen volador o el supermític Hector Mann. M’agraden aquestes festes. La meva mare té detalls com deixar-me al labavo per sorpresa l’edició de febrer de l’Architectural Digest. A mi no em parleu de Neoïsme.
Doncs jo al labavo tinc lectura per estona. Tot producte que tingui lletres el se de memoria… :)
Necessitem una guia actualitzada del Ikea.
Ahir vaig està a un així de començar-lo. Vaig arreplegar el llibre del costat. Aquest (l’arreplegat en lloc de l’Auster) no és novel·la, no és assaig…és una mena de diari…mal escrit, per cert, sobre una ciutat per a la qual jo també hi professo una mena d’amorodi.
Quina quina?
Historias de Nueva York de l’Enric Gonzàlez. Best seller?