13
feb.
 

Vivir, no: ser vivido.
M.A.Ouaknin

Avui m’he presentat al peatge sense diners ni cartera ni res. M’han fet un tíquet i els camions m’han lapidat a bocinassos. Sóc així jo, cada dia una festa diferent. De llum i de color. Uoó.

 
« Aliment
Kabalevsky »
Publicat un dimarts, 13 febrer del 2007 a les 23:01h.RSS Feed per aquest post Trackback
  1. 1 Albert 14 febrer 2007 a les 0:29

    Un tíquet d’aquests restaurant?

  2. 2 dErsu_ 14 febrer 2007 a les 9:16

    Un festival, doncs, com cantava aquella…

  3. 3 sílvie 14 febrer 2007 a les 11:11

    Es veu que et fan un tíquet, et fitxen, i ho pagues quan vulguis.

    Una mica tens tot plegat!

  4. 4 ju 14 febrer 2007 a les 12:20

    això et passa per tenir el cotxe net. Un cop ens va passar això i a sota el seient de cotxe del jordi vam trobar-hi 5 euros. però també ens van pitar molt

  5. 5 sauron 14 febrer 2007 a les 19:54

    hai sconvolto la monotonia di qualche viandante rutinario!
    olé

Deixa un comentari