Ahora soy una montaña.
S. Plath
De dins un llibre de la Plath, m’ha caigut el que resta dels bitllets Barcelona-Zurich i Zurich-New York. El tiquet de les compres al MoMA i el d’una cafeteria al 684 de Broadway. El tiquet d’una funda per l’ipod comprada a una Home Store que recordo vam trobar buscant la botiga de l’Alexander McQueen. El tíquet del cd del Ben Harper que allà era més barat. Una tarjeta de restaurant que ens va donar un home plasta mig parlador d’espanyol a Little Italy. Jo ho he tornat a desar tot dins el llibre. Tinc el matí lliure. El sol s’acumula al piano.
tens el llibre ben farcit, caneló de plath doncs
i el vestit replegat
El tiquet de les compres al MoMA?
Posi’m mitja dotzena de Hoppers, dues o tres senyoretes del carrer Avinyó de Picasso, un pa sec de Dalí com a barret i algun que altre Warhol. Ah, i els Rotkhos diu que si en compro un me n’enduc un altre?
Jaja. Tan de bo!
Però més aviat van ser compres en format póster, llapis, llibres.
l’escala. (important que estigui al terra, plegada)
deu meu, les teves fotos i paraules no deixen de dur-me a un món ple de lulús, pepes i cocos.
memoria y repetición.
el hilo y la escalera.
las babas de polvo.
la meva és una lulú albanberguiana.
l’escala està aquí el mig tocant el que no sona.
Paletes.
Repetició.
no he tingut el gust de veure wozzeck (woyzeck). tampoc la del bieito al real. crec que un any a barcelona, en vaig veure una versió. no recordo. memòria.
tot i així, buscaré la obra de teatre per llegir-la.
lulú és diferent perquè té accent.
Wozzeck sí perquè la van fer l’any passat o l’altre al liceu. però la lulú només l’he vist en dvd. en cd em moro de por.
l’auster també té una lulú.