i no s’expressa obertament perquè no pot.
AF
El que volia dir és que quan sona Càpsula d’emergència vaig cap a l’amplificador recolzo el cap a l’altaveu acostant-hi l’orella fins no poder més de tan aprop i deixo que tot vagi eriçant-se fins semblar el pollastre morint a quarts dins la safata de paper de plata tapada amb un cartró oliós i que regalima. Internament és aleshores que ho sóc tot. Tot és espai a dins. Si fos nena, imaginaria la humanitat globalment, vista des de dalt, vivint cadascú dins el seu iglú semietern amb tauletes de nit desmuntables, bilis plenes de paper i lletres i teles planes. El primer full d’apunts d’Economia l’he posat dins una carpeteta rosa robada d’oficina.
És q no sé…
El rosa li escau, a l’economia.
AVUI tindràs visites…
Ara ho he pillat.
Que fuerte todo.
A Política li he posat carpeta groga.
No sé què estudies, però jo la groga… la faria servir per periodisme.
PD: Felicitats per la ressenya.
“soy famosa, poeta i pianista”
per aquest mateix ordre.
et veuré els dissabtes amb el polígrafo?¿
li he ensenyat a la meva conpanya de pis. i després he enviat un mail als meus tiets i tietes. jaja.
ho volia compartir
Lídis, et corregeixo: és Pianista, Poeta, Pedagoga.
Tot amb P. Queda Pintora (de brocha gorda?).
Hi ha cançó i coreografia.
Un dia us l’ensenyo. :-)
*no vull esguerrar la festa als futurs compradors-lectors, val 13 eurets…
l’editora ( que espera un assorriment fotogràfic, tria a ulls clucs, va)
rúb això de brocha gorda queda prou lleig XD
síl estic a l’uab , et veuré avui?
buuu